Dossier: El sistema democràtic del nord i l’est de Síria

El 9 d’octubre de 2019, la invasió turca de Síria va iniciar un nou capítol en la Guerra Civil d’aquest país i va obrir nous escenaris polítics pels poders regionals i globals. A mesura que les Forces Armades Turques (TAF) i les seves milícies proxis avançaven a l’altra banda de la frontera, recolzades per atacs aeris i d’artilleria, s’ha tornat més urgent respondre a la pregunta: “Què està en joc al nord i l’est de Síria?” L’atenció dels mitjans internacionals dirigida cap a aquesta regió va posar en relleu la “traïció” dels Estats Units a les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) i el tràgic cost civil de la invasió. Tot i això, per entendre plenament l’assalt turc al nord i l’est de Síria, és necessari entendre el seu sistema social i polític únic; una nova disposició social i política protegida per les Forces Democràtiques Sirianes. Les institucions civils que componen aquest sistema social i polític, amb el qual les SDF estan alineades, intenten oferir una nova direcció política per a l’Orient Mitjà presentant un model d’organització social que es descriu a si mateix com a revolucionari. El projecte polític, que s’organitza a través del sistema d'”autonomia confederal democràtica”, va sorgir inicialment del moviment pels drets de la població kurda dins de les regions de majoria kurda del nord de Síria, habitualment conegudes com a Rojava. Malgrat això, s’ha ampliat per incloure les regions de majoria àrab que van ser alliberades de l’ISIS per les SDF. Aquest projecte polític ha construït les bases d’una societat multiètnica i democràtica, basada en la igualtat de gènere, la regeneració ecològica i el poder delegat localment. Milers d’activistes, investigadors i professionals siris i internacionals han viatjat a la regió per donar-hi suport i per unir-se al treball de les seves institucions. Tot i que la “revolució de Rojava” es troba encara en els seus primers anys i està oberta a crítiques vàlides, ja que presenta una sèrie d’incoherències i deficiències, ha contribuït, en certa manera, a demostrar la viabilitat de lesseves estructures. Aquest informe descriu les estructures polítiques i socials de la regió del nord i l’est de Síria, així com el context social i històric que els dona forma. En primer lloc, explicarem l’evolució de les institucions des del desenvolupament de l’autonomia l’any 2012 fins a l’expansió i l’adaptació d’aquestes institucions entre els anys 2016 i 2019 després de l’alliberament de les regions que havien estat sota el control de l’ISIS. Encara que destaquem les diferències entre la teoria i la pràctica, l’objectiu d’aquest informe no és avaluar si el projecte polític del nord i l’est de Síria ha estat un “èxit”, sinó descriure la situació actual i allò que pretén ser. Es poden traçar alguns paral·lelismes amb el sistema de Caracoles dels Zapatistes a Chiapas, Mèxic, i projectes de menor escala com el projecte Confederalista Municipal FEJUVE a El Alto, Bolívia. Tot i això, en molts sentits, el sistema del nord i l’est de Síria s’endinsa en un territori polític inexplorat. Tenint en compte que ha sobreviscut més temps del que els observadors preveien i ha aconseguit moltes victòries, la seva trajectòria en el futur no es pot predir. Per tant, una anàlisi del sistema polític ha de desviar-se necessàriament cap al territori de la ideologia i la història amb la finalitat de donar vida al sistema per a aquelles persones que busquen entendre’l. La invasió turca ha amenaçat la supervivència del projecte, particularment a les regions ocupades de Gire Spî (en àrab Tel Abyad), Serê Kaniyê (en àrab Ras Al-Ayn) i els seus voltants, així com a la regió d’Afrin, que es troba ocupada per les forces que reben suport de Turquia des de 2018. No obstant això, i malgrat la cobertura mediàtica que apunta en sentit contrari, les institucions polítiques i socials romanen intactes, funcionant de manera autònoma a la resta del nord i l’est de Síria. Algunes persones locals entrevistades han emfatitzat la seva voluntat de continuar amb la feina de construcció del sistema polític mentre es defensen dels atacs turcs. En el moment de la publicació, dos mesos després que comencés la invasió, hi ha signes que, malgrat sacsejades i pressionades, les institucions locals i la gent continuen desenvolupant el projecte polític que ha arrelat al nord i l’est de Síria.